2009/02/10

Por fin acepto un reto...Silvia va per tu!!

Voy a aprovechar esta entrada para hablar de alguien muy especial para mi, es alguien a quien el destino me unio atraves de la inmensidad de la red, en uno de los peores momentos de mi vida. Yo la llamo mi guerrero de la luz, en honor a Carlos Cohelo, a el primer libro que ella me regalo, y porque fue ella quien me saco de un oscuro agujero y me ayudo a ver la luz.
Detras de esas conversaciones increiblemnte sinceras atraves de messenger o chat, estaba sin saberlo una de mis mejores amigas.... alguien con quien compartia un camino en busca de un sueño, alguien con quien, aun siendo muy diferentes (sobretodo fisicamente, jeje), puedo confiar, puedo hablar, puedo sentir, puedo mirar a los ojos, puedo simplemente respirar sabiendo que estas siempre, Silvia, y que siempre estaras...
Hace mas de un año que emprendimos la segunda aventura de nuestra vidas juntos, esta vez tan conscientemente como seguros de ir cogidos de la mano de los mejores compañeros de viaje.
Felicidades por este año de espera juntos desde la entrega de la documentacion en el ICAA, Felicidades por estos 10 meses menos que nos quedan para ver a Ona y Emma..
y Gracias, mil Gracias por acogernos en vuestras vidas y en vuestros corazones.

Os queremos mucho familia.

Y ahoraaaaaaa.....como regalo... acepto tu reto!!!.. oeoeoeoeoeeeeeeeee.... jajaja.


-com és el teu despertar?

Soc de les de..."sius plau, 5 minutets messsss!!", pero la meva part del cervell femeni i la meva responsabilitat capricorniana, fa que siguin exactament 5 minuts de neguit pensant que hem dormire.. Aixi que salto literalment del llit.


-estació preferida de l'any
Definitivament la primavera... sobretot per la llum i els dies blaus. M´encanta la sensacio que tinc quan el dia es fa llarg, i sentir la caloreta prenent els primers cops de sol.

-què fas al temps lliure?
Temps que??.. jaja...Cada minut que puc el dedico als meus dos tresors, la meva filla i el meu marit, acostumem a fer coses que ens agraden a tots tres.

-menjar preferit
Vaig descobrir el menjar xines a Xina, i m´agrada moltisim. Tambe disfruto amb una bona paella del Delta del Ebre...uuummm

-dia de la setmana que prefereixes
Els diumenges, sobretot al mati, quan estem tots tres al llit, jugant i rient...

-algún lloc que t'agradaria visitar....
Nova York, es el meu somni, el dia que per fi pugui anar, crec que plorare d´emocio, soc molt peliculera.

-a què téns por?
A que li pugui pasar res a qualsevol dels meus. La malaltia m´aterroritza.

-què és per tu un blog?
Un lloc on poder dir alla que normalment no dic, es el lloc on puc escriure els meus pensaments i espero rellegirlos en el futur.

-et costa perdonar.....
Sincerament soc perdonar facilment, el fet de que et demanin perdo ja es un acte perdonable... pero no perdonaria que li fessin mal als meus, ni que li faltessin al respecte a la meva filla.

-què anyores?
A tots aquells que han estat al meu cor, i he perdut al cami de la vida.

-com vius el nadal
desde que tenim a la Judith, amb molta il.lusio... abans fatal. Encara que no es la meva epoca favorita del any

-qui va formar el teu millor concert
Eros Ramazzotti, y la meva filla cantant "sol solet".

T´ho dedico Silvia, encara que segur que no he descobert res que ja no sabies, oi??
T´ESTIMO.

3 comentarios:

sílvia.....esperant a l'ona dijo...

carinyuuuuuuuuuuu que això no es faaaaaaa......
no vegis com tinc la cara de plorar......uffffffffffffffffff

ja saps que el sentiment és recíproc..... i que estic molt contenta d'haver-te trobat....
mai oblidaré aquell temps quan ens estavem coneixent i que quan "era l'hora" buscava a veure si havia aquella foto petita de la pucca estava conectada per començar una de les mil i una converses.

les nostres històries cap a les nostres filles han sigut màgiques, però és que ja van començar així, amb la màgia que dia a dia hi posàvem perquè fós del tot molt especial.

t'estimooo molt guapi!!!!!!
síl

Isabel dijo...

No deixis de fer aquest viatge sominat. Jo ho vaig poder fer al 2005, fins aleshores crec que era el lloc que més desitjava visitar i la veritat no veig el moment de tornar-ho. Jo també sóc molt pel·lículera i la veritat es que era com estar dins d'una pel·licula.
Isabel

Quienes somos?? dijo...

Carinyo aixo no es fa. Desde que vas obrir aquest blog que no paro de plorar. Deixant de banda de com escrius, m´encanta la teva manera d´expresar-te, el que hi escrius a aquest blog es justament el em toca al cor. Aquests sentiments tant iguals, tant reciprocs, tant merravellosos dels quals quasi be no em parlem, per culpa del temps del que disposem, son justament el mateix que sento al meu petit cor que a poc a poc es va obrint a vosaltres dos.
Gracies per obrir aquesta pagina, gracies per haberte conegut aquell estiu, gracies a tu i a Judith ho tinc tot en la vida, SOC FELIÇ, encara que de vegades no m´en recordi.
Aquesta nit et fare mil petons.
Seve